PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles (P.F.) són paraules que substitueixen un nom, un S.N. o una oració subordinada que ha aparegut amb anterioritat i desenvolupen la mateixa funció en l'oració que l'element al qual substitueixen.  Sempre acompanyen el verb i quan és possible s'uneixen a ell mitjançant guionet o apòstrof.

FORMA I FUNCIÓ

Els P.F. adopten una forma concreta en relació a la funció que desenvolupen dintre de l'oració. Consulta  la llibreta i el llibre de text o bé la següent informació per veure quins P.F. realitzen cada funció.

La substitució pronominal del C.D i del CI

Si hi ha uns pronoms febles que hem de tindre clars són els que substituïxen el 

complement directe i el complement indirecte.

Complement directe

Quan érem menuts, a l'escola, ens deien que per tal d'averiguar quin era el CD d'una oració

havíem de preguntar què? al verb

-Ta mare compra pomes - Què compra? Pomes. I per tant, ja tindríem  el CD). 

Este truc sol ajudar, però tinguem en compte que el CD pot ser també una persona 

-He vist el teu germà i per tant, la pregunta en este cas pot despistar. 

El CD és sempre una persona quan és de 1a o 2a persona i se subtitueix per EM, ES, ET, US

- El professor sempre em mira.

- Estic segur que ens estima.

- Que t’he saludat avui?

- No vull enganyar-vos.

Quan el CD no és ni de primera ni de segona persona, considerarem que és de 

tercera, encara que no necessàriament siga una persona, com hem vist, sinó que 

pot ser un objecte, una idea, etc... En estos casos ens hem de fixar en diverses 

possibilitats que tinguem al davant.

CD determinat

Si el CD és un nom propi o és determinat per un article, un demostratiu o un 

possessiu, serà substituït pels pronoms EL, LA, ELS, LES

- Envieu el paquet. Envieu-lo.

- Mira l’Andreu! Mira’l!.

- Dibuixaré aquesta fulla. La dibuixaré.

- Compra els llibres. Els compra.

- Netejarem les seues habitacions. Les netejarem.

CD reflexiu o recíproc

És a dir, quan el CD coincideix amb el subjecte. Serà representat pel pronom ES 

- Es pentina. (Toni)

- No s’han reconegut a la fotografia.(Toni i Lluïsa)

- S’odien mútuament. (Manu i Arnau)

CD neutre 

Són els pronoms això o allò o bé tota una oració subordinada. Els P.F. que els substitueix és HO

- Dibuixaré això. Ho dibuixaré.

- Va dir que tenia mal de cap. Va dir-ho. / Ho va dir.

CD indeterminat 

Són aquells que no porten determinat o bé és un numeral, un quantitatiu o un indefinit.

Seran substituïts pel pronom EN. 

En aquest cas, el numeral, quantitatiu o indefinit no queden substituïts pel pronom

sinó que caldrà repetir-los després del verb:

- Compraré pebres vermells. En compraré.

- N’Àngela ha dibuixat dues fulles. N’Àngela n’ha dibuixades dues.

- Avui hi ha hagut poc moviment. Avui n’hi ha hagut poc.

- No tenia cap moneda. No en tenia cap.

*OBSERVACIÓ: Quan el CD és un dels pronoms febles el, la, els, les, i el verb és 

una forma composta amb el verb haver + participi, és recomanable que aquest concorde 

en gènere i nombre amb el CD:

No l’hem feta, la confitura, enguany.

Activitats

1.  Completa la cançó amb el CD que falta en cada buit, indica de quin tipus són (determinat, indeterminat, 

     neutre, reflexiu o recíproc) i substitueix-los pels PF adequats.

CORATGE

Correrem descalços

sota un cel de mil estreles

a les nits d'hivern de pluja i fred.

Sentirem                    

corrent per les nostres venes

l'emoció salvatge contra el vent.

Encendrem                    

amb la ràbia i la tendresa

que durem gravades sota el pit

i clavarem                  

a les arrels d'aquesta terra

d'on naix el coratge

de seguir.

Sentint-nos vius.

Creuarem                   

amb les finestres obertes

i els somriures nus sota el sol roig.

Estendrem                     

quotidianes i senzilles

amb l'amor que ens crema dins el cor.

Viurem                      

dels qui lluiten cada dia

com mil punys units per un embat.

I omplirem                    

amb les riuades d'alegria

d'on naix el coratge de guanyar

                                       

Cançó Coratge amb la lletra: https://youtu.be/Tw8SQPArQwM 

2.  Substitueix els CD pels PF que calga

- Ens recita un poema.

- Encén tres ciris.

- Menjarà llepolies.

- Portarà això.

- Digues què vols fer hui.

- Porta el paraigua.

- Compra rifa.

- Arregla la vora del vestit.

- Trau les claus.

- T'envie un parell de regals.

Complement indirecte. 

El complement indirecte (CI) és l'element de l'oració que es beneficia de l'acció del verb 

i del CD al mateix temps:

- Ta mare compra pomes per a Joan, on per a Joan és el CI seria un bon exemple). 

El CI de 1a o de 2a persona se substitueix amb els pronoms EM, ENS, ET, US

- M’ha regalat un disc d’Els Amics de les Arts.

- Volia regalar-nos un peix de colors

- Demà et tornaré el cotxe.

- Us ha agradat la pel·lícula?

El CI de tercera persona reflexiu o recíproc se substitueix pel P.F. ES

- Es renta la cara amb aigua i sabó.

- S’envien missatges l’un a l’altre amb el telèfon mòbil.

El CI de tercera persona se substitueix amb els pronoms LI, ELS

- Regalaré el disc a l’Aina. Li regalaré el disc.

- Diu mentides als seus pares. Els diu mentides

- No vol telefonar a les amigues. No vol telefonar-los.

Quan substituïm els CD i CI en una oració, l'ordre en què apareixeran serà: CI + CD

- Paula va donar el collaret  al seu amic Marc

                                CD                    CI

              Paula li'l va donar.   li (CI= al seu amic Pau)    'l (el CD=el collaret)

Activitats

3. Completa les oracions següents amb els CI adequats. 

    CI: a tots els companys de la classe, a l’Anna, la a núvia, al públic de l’Scala de Milà, per       

         a tots els professors.

•  M’ha donat records ...

•  El padrí porta el ram ...

•  Hem enviat una postal...

•  Has de dir que te’n vas a viure a Saragossa ...

        •  Algun dia cantaré “La Bohème”...

4. Subratlla els CI i substitueix-los per PF.

- Jo llegiré el conte a tu aquesta nit.

- Jordi envia records per a la teua família.

- Nosaltres embolicarem els regals per a les teues filles 

- Vicent, deixa ela diners al teu germà!

- L'àrbitre ha tret la targeta roja al jugador que ha comés la falta.

- La professora explicarà altra vegada la teoria a vosaltres.

- Alícia composà una cançó per a tu i per a mi.

- Vull contar una leggenda a vosaltres.

5. Escriu microtextos enquè utilitzes tots els PF que et proposem.

Fixa't en l'exemple.

    Ex: Vull dir-te que si et vas a caure agafa't de la meua mà i t'ajudaré a saltar a l'altra banda.

 - (EM, M', -ME, 'M):

 - (ET, T', -TE, 'T):

 - (ES, S', -SE, 'S):
 - (ENS, -NOS, 'NS):
 - (US, -VOS, -US):

 - (ELS, -LOS, 'LS):

 - (LES, -LES):

De vegades la llengua és com les matemàtiques. Amb els PF, per exemple, li agrada simplificar i sempré ho fa al final. Mira aquest cas:

    Ex: El gelat, me l'he menjat.

Com has vist, hem apostrofat el PF el al verb, així ens hem estalviat una vocal...

6. Aplica el principi de simplificar en els següents casos.

- Me el he penjat.

- Li el ensenya.

- Se en havia oblidat

- Te els porta.

- Se en anava.

- Se el haurà sabut.

- Te els has menjat?

- Se els pentina.

- Vaig a corregir-te els.

- Porta-me el.

L'atribut

L’atribut és el complement natural dels verbs ser, estar, semblar i parèixer i el PF que el substituieix depén de si l’atribut és determinat o indeterminat. L'estructura sintàctica d'un atribut pot ser un SN, SP, SAdj, SAdv o un participi.

Atribut indeterminat 

Utilitzem el pronom: HO

- També és periodista? No, no ho és.

- Ets feliç de veritat o només ho sembles?

Atribut determinat 

L'atribut és un sintagma nominal iniciat amb un article, un demostratiu o un possessiu. El substituïm amb els PF: EL, LA, ELS, LES

- És el teu germà? No, no l’és.

 7. Subratlla l'atribut d'aquestes oraciones, digues quina estructura sintáctica té  i substitueix-los per PF.

- Paula és la teua metgessa? 

- Ainhoa i Neus pareixen intel·ligents.

- Víctor i Andreu eren els finalistes.

- L'àvia està sorda.

- La festa serà una sorpresa.

- Les seues disculpes em pareixen bé.

- Ricard ja està despert.

- La teua broma és de mal gust.

Ves a aquest enllaç i realitza les activitats autocorrectives de PF 
         http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/pronomsfebles.htm

Complements circumstancials

Els CCircumstancials indiquen la circumstància en què succeeix allò expressat pel verb, 

aquesta pot ser de temps, lloc, manera, causa, conseqüència, quantitat, companyia, finalitat 

o instrument.

a) Quan els CC comença per la preposició DE, se substitueix amb el pronom EN:

- Tornava de casa seva tranquil·lament. En tornava tranquil·lament.

b) En els altres casos, comença amb una preposició distinta o bé no porta cap preposició, el 

CC se substitueix amb el pronom HI:

- Ha marxat cap a Oliva. Hi ha marxat.

- Viu a Picassent. Hi viu

- Mai no riu així. Mai no hi riu.

- Ell no entrarà en aquest local. Ell no hi entrarà.

8. Digues de quin tipus són els CD de les oracions i substitueix-los per PF

- Mateu va xafant ous.
- Nosaltres eixirem de l'hotel.
- Han instal·lat plaques solars a l'institut.
- El coet va dirigit cap al cel.
- Tornem del cinema.
- Ens agradaria anar a Eivissa.
- Va pagar el sopar amb la targeta de crèdit.
- Treballe en un supermercat.
9. Digues de quina funció desenvolupen els sintagmes subratllats i substitueix-los pels PF que calga.                              
                     
         Cançó de la rosa de paper 

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper,

d’un paper vell de diari,

d’un diari groc del temps.

                                   

Ella volia una rosa,

i un dia se la va fer.

Ella tenia una rosa,

una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,

la primavera també,

també passà la tardor,

dies de pluja i de vent.

 I ella tenia la rosa,

una rosa de paper.

Va morir qualsevol dia

i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,

però en el poble on visqué,

les mans del poble es passaven

una rosa de paper.

                                                                                   

I circulava la rosa,

però molt secretament.

I de mà en mà es passaven

una rosa de paper.

El poble creia altra volta

i ningú no va saber

què tenia aquella rosa,

una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies

va manar l’ajuntament  

que fos cremada la rosa,

perquè allò ja estava bé.

           

Varen regirar les cases:

la rosa no aparegué.

Va haver interrogatoris;

ningú no en sabia res.

Però com una consigna,

circula secretament

de mà en mà, per tot el poble,

una rosa de paper. 

                        Vicent Andrés Estellés