diumenge, 29 de novembre del 2015

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

Per saber millor les regles de puntuació,  podeu consultar la següent web: Puntuació





ACTIVITATS:
  • Escolteu el primer sonet que rima amb els seus propis signes de puntuació: "Dictadura", de Jordi Prenafeta i escriviu vosaltres un altre poema amb un altre tema on aparega també aquesta rima amb els signes de puntuació. A més, d'escriure'l també cal que el llegiu correctament, fent les pauses adequades. Graveu-lo en vídeo i pengeu al vostre blog

Dictadura

Heus aquí els meus desitjos furibunds:        [dos punts]
bastir un gran imperi com el de Roma,        [coma]
afusellar els elements subversius…            [punts suspensius]
i dur galons i medalles al pit.                       [punt i seguit]

Vull que cridi al meu pas la població:          [dos punts, guió]
—Visca el líder suprem de la nació!            [signe d’exclamació]
I que els diaris diguin amb negretes:           [dos punts, obriu cometes]
«sedueix el poble sols amb l’esguard».       [tanqueu cometes, punt i a part]

Dels canons vull dominar l’idioma;              [punt i coma]
així amb tothom serà fàcil entendre-s’hi      [obriu parèntesi]
(i això darrer no cal que sigui dit).               [tanqueu parèntesi,
punt i seguit]

Sabeu però quin fóra el goig més gran?      [interrogant]
Tenir el món a la mà com una poma,           [coma]
ser déu omnipotent i ser immortal.               [punt final]


Jordi Prenafeta


1.     Corregeix la puntuació de les frases:
La coma (i algun punt i coma)
·       Un dineral cobren.
·       Va ser molt interessant la conferència d’ahir al vespre.
·       Tot això que m’has dit faré veure que no ho sé.
·       Aquella biga de ferro, fa la mateixa funció que una de fusta.
·       El nostre autor acaba concloent, que aquest fet és secundari.
·       És condició natural de l’home comuna a tots els animals l’instint de procrear.
·       La institució familiar diuen està en crisi.
·       Si t’estima poc et danyarà. Si t’estima poc et danyarà.
·       Els laborals que no han acudit a treballar sofriran un expedient.
·       Sí senyora. No senyor.
·       Pere obre la porta.
·       La realitat és que si el lector de les tres pàgines tan citades no sap continua sense saber.
·       Quan tothom siga a taula us ensenyaré què hi ha ací dins.
·       Encara que vingues no el veuràs.
·       Poc després de la conferència no se’n recordava ningú.
·       Ha fet una gran nevada al Pirineu i a Girona una forta ventada.
·       A València hi ha 545 bars a Alacant 390.
·       Els torrons per Nadal i mentrestant fruita fresca.
·       No van venir ni els seus amics ni els seus germans ni ningú.
·       Puc assegurar-vos no obstant que tot el que ha dit és cert.
El punt i coma (i alguna coma)
·       Els components de la Comissió es repartiren d’aquesta manera de França 4 d’Anglaterra 3 del Japó 5 i d’Alemanya 2.
·       El punt i coma implica una certa relació de proximitat si hi ha relació de proximitat i el fragment de la dreta és un comentari o observació sobre el de l’esquerra hi haurà punt i coma però si el segon fragment és més bé un aclariment explicació conseqüència o resum del primer aleshores hi escauen els dos punts.
·       El trànsit la gent els cotxes els sorolls al carrer la música tot em fa pensar que avui és un dia especial.
·       L’atractiu que té no és pas el seu físic o la seua personalitat ni tampoc l’exquisida educació rebuda és un atractiu indefinible i misteriós.
·       No em voldria equivocar però em sembla que la resposta és aquesta.
·       Vaig revisar acuradament la maleta abans de marxar no obstant quan vaig arribar vaig notar que em faltava mitja dotzena de coses.
Dos punts (algun punt de coma, coma, cometes...)
·       Avui no hi ha càncer més temible que la droga per la droga es roba i es mata per la droga es menteix la droga arruïna l’estabilitat de les famílies.
·       El culpable del trànsit de la divisió de paraules i els signes de puntuació de les escoles als llibres és Carlemany una autèntica paradoxa del destí.
·       I la Carme va explicar No cal que em tractes de germana petita.
Parèntesis, guions i comes
·       Pel que fa a aquesta segona ciutat em referiré tot seguit amb més extensió a la primera els seus consellers aconseguiren que el sobirà els autoritzés a fundar un Estudi General.
·       Amb els guions l’escriptor disposa d’un element amb el qual pot fer augmentar intensament l’interès del lector li pot anticipar un element de sorpresa que retrobarà més endavant, etc.
·       Els guions introdueixen un element que contrasta bruscament des del punt de vista de l’estructura sintàctica amb la resta de la seqüència.
·       Ell ja havia sospitat que els gasos inerts heli, neó, etc. podien produir un efecte semblant.
·       Per augmentar l’interès del lector podem anticipar un fet donant-lo entre guions Dostojevski arriba a anticipar fets que configuren cinquanta pàgines més endavant.
·       Aquest informe com tot document oficial ha de dur registre d’entrada.
La darrera conferència del cicle ja havia estat interrompuda tres vegades pels manifestants la tercera vegada amb crits feixistes fou ajornada sense data fixa.

2.     Puntua els minitextos:
·       Em sent inclinat a creure que qui va donar als paratges d’Alacant un tan indiscutiblement exòtic nom era un dels que hi tenien accions.
·       Els que sabem que l’arrel del teatre es troba en la capacitat humana de figuració i creiem que aquesta capacitat és un dels distintius fonamentals de l’home per força ens hem de neguitejar davant la possibilitat de desaparició d’una companyia com el teatre lliure.
·       Molts mots que durant el segle XIV eren d’ús corrent en la llengua escrita i potser també en llengua oral ja havien envellit un segle més tard.
·       Vam eixir ben de matí perquè sabíem que allà dalt les bromes gasten males bromes i vam seguir el ritme previst malgrat que dúiem criatures.
·       Els folis explicatius són els que van a la capçalera de les pàgines acompanyats del nom de l’autor i del títol del capítol o del títol del capítol i de l’apartat.
·       Abans de la Primera Guerra Mundial el 31% del valor de les exportacions valencianes corresponia als productes agrícoles el 26% als tèxtils el 8% al suro i el 7% al cuir.
·       A nosaltres ens sembla que no és prou vàlid tot i que caldria distingir uns casos d’altres. A nosaltres ens sembla que no és prou vàlid tot i que caldria distingir uns casos d’altres.
·       En Pere coneixia prou bé l’individu que li telefonava i el tenia controlat.
·       Però les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors. Però les veritats gramaticals no són mai tan absolutes com hem vist en les pàgines anteriors..
·       Si et digueren res els de l’ajuntament els dius que ja hem fet els passos necessaris per canviar la porta i instal·lar els extintors però que a l’agost mitja València fa vacances. Que tinguen paciència. Ara caldrà comunicar ràpidament als veïns que l’ajuntament no acostuma a donar més de dos mesos per coses com aquestes. I que comencen a fer estalvis.
·       La Comissió que va judicar el cas no ha estat ni consultada ni informada cosa que es podria qualificar de poc delicada com a mínim.
·       Creiem que cal evitar de totes passades l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució. Creiem que cal evitar de totes passades l’escàndol que suposaria una impugnació legal de la Resolució.
·       La teoria de la relativitat no pot explicar per si sola aquestes característiques. La teoria de la relativitat no pot explicar per si sola aquestes característiques.
·       Els mateixos carrers les mateixes cases els mateixos arbres arrenglerats la mateixa processó de gent... I això durant un any potser una vida.
·       La palmera dels dàtils saborosos el magranes dels fruits com robins la planta humil que fa les enormes carabasses... tot el regne vegetal enveja els plàtans que tenen unes fruites grises molsudes i tèbies.
       ·       Ell prou va proposar-s’ho segons sembla... però la malaltia i finalment la mort li  ho impediren.

dilluns, 23 de novembre del 2015

Examen

Continguts:

  1. Numerals: 
u/una, dos/dues, tres, quatre, cinc, sis, set, huit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, dèsset, dihuit, dèneu, vint.

21: vint-i-u
34: trenta-quatre
 46: quaranta-sis
 58: cinquanta-huit
 69: seixanta-nou
 75: setanta-cinc
 83: huitanta-tres
 92: noranta-dos
 300: tres-cents
700: set-cents
8000: huit mil
 400.000: quatre-cents mil
 5.000.000:  cinc milions

2. Estacions de l'any:

ara estem a la tardor, desembre en hivern, primavera a partir de març, estiu a partir de juny
 Refranys:
 "en abril, aigües mil"
"A casa del vinater, bona tardor i mal hivern"
"A l'hivern boirina  i neu per veïna"
"Abans de sant Joan, pluja beneïda; després de sant Joan pluja maleïda"


3. Fruites de la tardor:  taronja, castanyes, panses, nous, pruna, caqui, magrana, mandarina, raïm, poma, codony, pera

4. Verdures de la tardor: faves, encisams, carabassa, bolets, col-i-flor, espinacs, bledes, carlota, ceba, porro, calçots.

5. Records de cada estació:
  • Festes de la tardor: la castenyera, el dia del morts.
  • Festes de l'hivern: Nadal, Carnestoltes
  • Festes de la primavera: Falles, Quaresma, Pasqua, Sant Jordi
  • Festes de l'estiu: Sant Joan, Sant Fermí
6. Resumiu un conte tradicional i indiqueu personatges, llocs, època i tema o idea principal que ens vol transmetr.

















dijous, 12 de novembre del 2015

LECTURA: Contes del món

LECTURA: LLEGIU I RESUMIU 3 CONTES DELS QUE TROBAREU EN AQUEST ENLLAÇ:

CONTES DEL MÓN

Quan ja hàgeu fet el resum d'unes 5 o 6 línies,  expliqueu qui són els personatges principals i secundaris, en quin lloc transcorren els fets i en quina època.
Finalment, expliqueu quina és al lliçó que ens volen transmetre.



Llegiu 3 contes dels següents i feu els exercicis corresponents. Després indiqueu quin dels 3 us ha agradat més i perquè.  Anoteu la lliçó que ens vol transmetre cada conte:



diumenge, 8 de novembre del 2015

Estacions de l'any


ACTIVITATS:

1. Quines són les estacions de l'any?

2. Selecciona d'aquesta web un refrany sobre cada estació: REFRANYS ESTACIONS

3. Selecciona una imatge que t'agrade per a cada estació i posa-la al costat de cada refrany.

4. Escriu algun record que tingues de cada estació al costat de les imatges.

5. Digues quina estació de l'any t'agrada més i per què.

6.  Porta a classe algun detall de l'estació en què ens trobem per fer-li una foto i incloure-la en el teu blog.

7. L´alimentació durant la tardor: fixeu-vos en les fruites i les verdures d'aquesta estació i prepareu una recepta de cuina que continga algun d'aquests productes. Indiqueu els ingredients i la preparació. Feu una foto del plat, un vídeo de la preparació i, si podeu, la porteu a classe per tastar-la.



A la tardor abunden les hortalisses de color groc or, les carns blanques i el peix. - See more at: http://www.duetsportsblog.com/ca/2012/10/29/quins-aliments-predominen-a-la-tardor/#sthash.ukqHbpTX.dpuf
A la tardor abunden les hortalisses de color groc or, les carns blanques i el peix. - See more at: http://www.duetsportsblog.com/ca/2012/10/29/quins-aliments-predominen-a-la-tardor/#sthash.ukqHbpTX.dpuf
A la tardor abunden les hortalisses de color groc or, les carns blanques i el peix. - See more at: http://www.duetsportsblog.com/ca/2012/10/29/quins-aliments-predominen-a-la-tardor/#sthash.ukqHbpTX.dpuf
A la tardor abunden les hortalisses de color groc or, les carns blanques i el peix. - See more at: http://www.duetsportsblog.com/ca/2012/10/29/quins-aliments-predominen-a-la-tardor/#sthash.ukqHbpTX.dpuf
Fruites de tardor

Al setembre:
– Encara podrem aprofitar les darreres prunes, els últims préssecs, melons i síndries.
– Les figues comencen a finals d’agost i duraran fins a la primera meitat d’octubre.
– Gaudirem del primer raïm.
– Arriben les pomes de les varietats golden i vermella.
– Després de la pera ercolina, arriben la llimonera, la blanquilla i la conference.

A l'octubre:
– Apareixen les pomes granny smith, fuji i pink lady i les peres de Puigcerdà.
– És l’època de la magrana, el caqui, el codony i la xirimoia.
– És el moment de fruites seques com ara la castanya i el dàtil. La castanya té moltes menys calories que la resta de fruites seques i molta fibra.
– Encara que trobem plàtans i kiwis tot l’any, la tardor és el seu millor moment.

Al novembre:
– Apareixen els primers cítrics com ara la mandarina, la taronja i l’aranja.

Verdures de tardor:


Al setembre:
– Encara trobarem pebrots, albergínies, carbassons, cogombres i fonoll.
– També és un bon moment per a la mongeta tendra i les cebes.

A l’octubre:
– Apareixen les cebes tendres, les carbasses, els moniatos, les bledes, l’api, els espinacs, l’escarola i tota la família de cols i bròquils (col de Brussel•les, coliflor, col d’olla, col llombarda, col xinesa…).
– De patates i de porros n’hi ha tot l’any, però ara és el seu millor moment.

Al novembre:
– Arriben les carxofes, les endívies, les faves, els pèsols, els alls tendres, i és l’època d’inici de la pastanaga.
– Durant aquests mesos, depenent de les pluges i la humitat, arribaran els bolets (rovellons, xampinyons, moixernó, rossinyol…)