ACTIVITAT: Escriviu dues frases on utilitzeu de forma correcta: TAN i TANT, PERQUÈ i PER QUÈ, QUAN i QUANT, SINÓ i SI NO
Sinó és una conjunció adversativa, i com a tal expressa contraposició:› No ha vingut el conseller, sinó un representant seu.› Això no va passar a València, sinó a Alacant.
Mentre que l'expressió si no pot representar; d'una banda, la conjunció condicional si més l'adverbi de negació no:› Si no estudies més, no aprovaràs el curs.› Has de fer el que t'han manat; si no, et castigaran.
I, d'una altra, la conjunció concessiva si més l'adverbi de negació no:
› Si no intel·ligent, almenys té molta força de voluntat.› Vingueren cinc-centes persones, si no més.
Què
és la poesia?... Podem
dir que la poesia és la forma en la que el llenguatge
suggereix un camí cap a alló misteriós i
inintel·ligible...
Podem
dir que ens ajuda a descobrir diferents maneres de sentir la
realitat...
Podem
pensar que és el millor mitjà per expressar sentiments...
Però
el que de veritat importa no és saber que és la
poesia...
El
que de veritat importa és dir-la, fer-la, ...viure-la!
ACTIVITATS:
ANTOLOGIA DE POEMES D'AUTORES FEMENINES: Participar en un projecte per escriure un llibre per a la biblioteca de l'IES SERPIS on se seleccionen poemes escrits per dones de totes les èpoques en diferents llengües i amb il·lustracions.
Cada dia llegirem un poema i escriurem una interpretació sobre el que ens diu el poema, el que ens crida més l'atenció de la forma que està escrit i del que diu; el que ens evoca o ens fa recordar.
Escriure un poema original i posar-li música per fer una cançó o recitar-lo: cal pensar en alguna cosa que us ha passat o que heu vist i us ha cridat l'atenció i escriure les emocions que us ha provocat. Quan ja hàgeu escrit la idea, heu de pensar en l'estil de música que li posaríeu (rap, melòdica, pop, rock, jazz, clàssica, etc). Una vegada heu triat la melodia, l'adapteu a la vostra lletra, o bé canvieu la lletra fins que s'dapte el que voleu dir a la melodia. Després cadascú interpretarà la seua cançó o poema recitat amb música.
Trieu un personatge que admireu i feu la seua descripció seguint les indicacions següents:
Després llegireu la descripció a la classe i els companys hauran d'endevinar de qui es tracta. Incorporeu una foto del vostre personatge al vostre blog per mostrar-la als companys una vegada hagen endevinat qui és.
Llegiu 3 contes dels següents i feu els exercicis corresponents. Després indiqueu quin dels 3 us ha agradat més i perquè. Anoteu la lliçó que ens vol transmetre cada conte:
Els
pronoms febles (P.F.) són paraules que substitueixen un nom, un S.N. o
una oració subordinada que ha aparegut amb anterioritat i desenvolupen
la mateixa funció en l'oració que l'element al qual substitueixen.
Sempre acompanyen el verb i quan és possible s'uneixen a ell mitjançant
guionet o apòstrof.
FORMA I FUNCIÓ
Els
P.F. adopten una forma concreta en relació a la funció que
desenvolupen dintre de l'oració. Consulta la llibreta i el llibre de
text o bé la següent informació per veure quins P.F. realitzen
cada funció.
La substitució pronominal del C.D i del CI
Si hi ha uns pronoms febles que hem de tindre clars són els que substituïxen el
complement directe i el complement indirecte.
Complement directe
Quan érem menuts, a l'escola, ens deien que per tal d'averiguar quin era el CD d'una oració
havíem depreguntar què? al verb
-Ta mare compra pomes - Què compra? Pomes. I per tant, ja tindríem el CD).
Este truc sol ajudar, però tinguem en compte que el CD pot ser també una persona
-He vistel teu germà i per tant, la pregunta en este cas pot despistar.
El CD és sempre una persona quan és de 1a o 2a persona i se subtitueix perEM, ES, ET, US
- El professor sempre em mira.
- Estic segur que ens estima.
- Que t’he saludat avui?
- No vull enganyar-vos.
Quan el CD no és ni de primera ni de segona persona, considerarem que és de
tercera, encara que no necessàriament siga una persona, com hem vist, sinó que
pot ser un objecte, una idea, etc... En estos casos ens hem de fixar en diverses
possibilitats que tinguem al davant.
CD determinat
Si el CD és un nom propi o és determinat per un article, un demostratiu o un
possessiu, serà substituït pels pronoms EL, LA, ELS, LES
- Envieu el paquet. Envieu-lo.
- Mira l’Andreu! Mira’l!.
- Dibuixaré aquesta fulla. La dibuixaré.
- Compra els llibres. Els compra.
- Netejarem les seues habitacions. Les netejarem.
CD reflexiu o recíproc
És a dir, quan el CD coincideix amb el subjecte. Serà representat pel pronom ES
- Es pentina. (Toni)
- No s’han reconegut a la fotografia.(Toni i Lluïsa)
- S’odien mútuament. (Manu i Arnau)
CD neutre
Són els pronoms això o allò o bé tota una oració subordinada. Els P.F. que els substitueix és HO
- Dibuixaré això. Ho dibuixaré.
- Va dir que tenia mal de cap. Va dir-ho. / Ho va dir.
CD indeterminat
Són aquells que no porten determinat o bé és un numeral, un quantitatiu o un indefinit.
Seran substituïts pel pronom EN.
En aquest cas, el numeral, quantitatiu o indefinit no queden substituïts pel pronom
sinó que caldrà repetir-los després del verb:
- Compraré pebres vermells. En compraré.
- N’Àngela ha dibuixat dues fulles. N’Àngela n’ha dibuixades dues.
- Avui hi ha hagut poc moviment. Avui n’hi ha hagut poc.
- No tenia cap moneda. No en tenia cap.
*OBSERVACIÓ: Quan el CD és un dels pronoms febles el, la, els, les, i el verb és
una forma composta amb el verb haver + participi, és recomanable que aquest concorde
en gènere i nombre amb el CD:
No l’hem feta, la confitura, enguany.
Activitats
1. Completa la cançó amb el CD que falta en cada buit, indica de quin tipus són (determinat, indeterminat,
neutre, reflexiu o recíproc) i substitueix-los pels PF adequats.
De
vegades la llengua és com les matemàtiques. Amb els PF, per exemple, li
agrada simplificar i sempré ho fa al final. Mira aquest cas:
Ex: El gelat, me l'he menjat.
Com has vist, hem apostrofat el PF el al verb, així ens hem estalviat una vocal...
6. Aplica el principi de simplificar en els següents casos.
- Me el he penjat.
- Li el ensenya.
- Se en havia oblidat
- Te els porta.
- Se en anava.
- Se el haurà sabut.
- Te els has menjat?
- Se els pentina.
- Vaig a corregir-te els.
- Porta-me el.
L'atribut
L’atribut és el complement natural dels
verbs ser, estar, semblar i parèixer i el PF
que el
substituieix depén de si l’atribut és determinat o indeterminat.
L'estructura sintàctica d'un atribut pot ser un SN, SP, SAdj, SAdv o un
participi.
Atribut indeterminat
Utilitzem el pronom: HO
- També és
periodista? No, no ho és.
- Ets feliç
de veritat o només ho sembles?
Atribut determinat
L'atribut és un sintagma
nominal iniciat amb un article, un demostratiu o un possessiu. El substituïm amb els PF: EL, LA, ELS, LES
- És el
teu germà? No, no l’és.
7. Subratlla l'atribut d'aquestes oraciones, digues quina estructura sintáctica té i substitueix-los per PF.
Els CCircumstancials indiquen la circumstància en què succeeix allò expressat pel verb,
aquesta pot ser de temps, lloc, manera, causa, conseqüència, quantitat, companyia, finalitat
o instrument.
a) Quan els CC comença per la preposició DE, se substitueix amb el pronom EN:
- Tornava de casa seva tranquil·lament. En tornava tranquil·lament.
b) En els altres casos, comença amb una preposició distinta o bé no porta cap preposició, el
CC se substitueix amb el pronom HI:
- Ha marxat cap a Oliva. Hi ha marxat.
- Viu a Picassent. Hi viu
- Mai no riu així. Mai no hi riu.
- Ell no entrarà en aquest local. Ell no hi entrarà.
8. Digues de quin tipus són els CD de les oracions i substitueix-los per PF
- Mateu va xafant ous. - Nosaltres eixirem de l'hotel. - Han instal·lat plaques solars a l'institut. - El coet va dirigit cap al cel. - Tornem del cinema. - Ens agradaria anar a Eivissa. - Va pagar el sopar amb la targeta de crèdit. - Treballe en un supermercat. 9. Digues de quina funció desenvolupen els sintagmes subratllats i substitueix-los pels PF que calga. Cançó de la rosa de paper
